SI PENSO EN TOTS ELS COLORS
Impossible obviar la soledat dels dies.
Impossible entendre el perquè d’aquestes llàgrimes que aboquem en un plor que
els altres no escolten. Al món, els cors no es toquen mai ni es creuen els
batecs.
On perdrem les traçades? No podem seguir caminant
sense elles en aquest minúscul univers que és la nostra vida quotidiana. Tal
vegada ets tu la dedicació que cura la meva ferida.
Aquest és el primer dels tres textos que
podreu llegir avui al blog. Tots duen banda sonora.
Comentaris