SI PENSO EN TOTS ELS COLORS




Impossible obviar la soledat dels dies. Impossible entendre el perquè d’aquestes llàgrimes que aboquem en un plor que els altres no escolten. Al món, els cors no es toquen mai ni es creuen els batecs. 

On perdrem les traçades? No podem seguir caminant sense elles en aquest minúscul univers que és la nostra vida quotidiana. Tal vegada ets tu la dedicació que cura la meva ferida. 

Aquest és el primer dels tres textos que podreu llegir avui al blog. Tots duen banda sonora. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA