SILENCI DE KESKUL, QUARTA PART
Aquest text, quart de la sèrie que he titulat “Silenci
de Keskul”, tanca la narració d’aquell somni que us deia que vaig tenir fa pocs
dies. Al final del text, podreu accedir a les altres tres parts.
SILENCI DE KESKUL
Al centre de la cova on havia entrat, per una
escletxa que feia la mida justa, hi havia un llibre obert. Més que un llibre,
era una mena diari i, a primer cop d’ull, recollia la història dels homes que
havia conegut al poblat del mig del desert. Aquelles vivències les havien
escrit ells mateixos, potser a mode d’epitafi, qui sap. Aquells homes, una
vegada, ho van saber tot i van fer-ho tot. I avui, en canvi, és com si no
sabessin ni fessin res. No hi ha res nou a veure, res nou per aprendre.
Vaig fugir del llibre comprovant que la meva
realitat més propera canviava. Ara em sentia enorme, ara petit. Tenia un sol
nom o en tenia milers però no recordava aquell que duia a l’entrar a la cova.
Era, o ho semblava, un home sol i tots els homes al mateix temps, em sentia
lluny i a prop, veia l’interior del meu ésser i tocava amb la punta dels dits
els inicis de l’univers.
Alliberat de tot i de tots, sense preguntes a
fer, em vaig notar molt cansat i em vaig posar a dormir. Amb recança, obria els
ulls de tant en tant i no veia res. Més tard, unes mans em van tocar, m’acaronaven,
m’empenyien, cercaven quelcom obscè en mi. Un xiuxiueig em va bufar l’orella i
va omplir aquell lloc. Pel meu cabell, la barba i les ungles, semblava que
estigués dormint molts mesos però també podien ser segons o minuts. Va ser el
meu últim moment de lucidesa. Després, cents d’idiomes junts, idiomes creats
per l’home per necessitat, altres encara sense crear, idiomes d’animals, de
plantes, de roques i de coses inerts.
Em vaig refugiar en la inconsciència i em vaig
sentir tan pobre i tan lliure. Vaig seguir dormint, molts mesos o pocs segons,
per despertar-me a la barraca del desert, al davant d’aquell home vell, el meu
mestre.
Primera part del conte: AQUÍ
Segona part del conte: AQUÍ
Tercera part del conte: AQUÍ
Comentaris