LA CANÇÓ DEL JOAN I LA ISABEL
Les dotze vint-i-quatre. Una estació de metro, línia tres. Elèctriques presències, publicitat convexa i cap tren. Sorolls profunds que semblen escapats del ventre de la gran obscuritat. I allà a l'altra andana, asseguda en un banc de marbre, la Isabel.
De cop s'aixeca calma, comença a caminar molt
lentament. Encén una cigarreta i es treu de la butxaca algun paper. Per un cert
gest nerviós he imaginat un fosc abisme obert dins el seu cap. Què immensa la
impotència, que immensa la tendresa, Isabel!
L'observo i se n'adona. Una mirada còmplice ha
creuat. Vuit metres que ens separen, quina distància còsmica se'ns fa... del
centre de la terra està arribant el metro que, fugaç, se l'endurà. I enmig
d'esglais metàl·lics m'ha dit adéu movent la seva mà.
Les dotze trenta-quatre. Un greu silenci es
torna a apoderar del son inalterable que envolta el cos cansat d'algun penjat.
--
Nota sobre el text: Sempre he pensat que m’hagués
encantat haver escrit aquesta poesia, nascuda per a ser cançó, que va crear al
seu dia el gran Joan Isaac. Aquest tema, des de fa anys, és un dels meus
preferits. Ho té tot, absolutament tot, menys el nom que jo, per coses de
coneixences, hagués canviat per un altre que comença per N. Però aquestes són
figues d’un altre paner. Aquesta cançó per Isabel és,senzillament, una joia que
conservaré a la memòria per sempre.
Sobre el Joan Isaac en puc dir moltes coses
però la principal, i és primordial, passa per dir que és un dels millors autors
que hem tingut des de sempre en aquest país. Llàstima (i aquest és un parer
molt personal) que altres cantautors s’hagin endut les darreres dècades tot el
pastís que s’havien de repartir molts més per seguir endavant en millors
condicions. Uns són ara fent el ridícul al Parlament i ja no canten si no sona
la bossa. Altres segueixen composant i tocant-nos l’ànima amb les seves
cançons.
Feu-vos un favor, escolteu aquesta meravella i després, quan acabeu, en notareu els seus tendres efectes i afectes.
Feu-vos un favor, escolteu aquesta meravella i després, quan acabeu, en notareu els seus tendres efectes i afectes.
Comentaris