LA SENTÈNCIA DE MORT


Cansat de llegir i de pensar, una tarda vaig decidir fer com altres fan i vaig marxar a somiar. Ple d'escepticisme i amb més curiositat que veritable interès vaig arribar i vaig començar a vagar per un país místic.

Com havia imaginat, no hi havia res de místic i, encara que no busqués res específic, estava convençut que tampoc trobaria res de nou. Un poble brut, un poble pobre, camins descuidats i homes febles, doblegats, aferrant-se a les seves pintoresques i imaginatives creences per justificar la seva inèrcia.

Un cop més, cicles que es repeteixen, cercles que es tanquen, vides passades i futures, el principi d'acció-reacció, deïtats amb molts braços que acaben sent només tonteries, jocs de la imaginació humana.

Durant hores vaig viure en un remot poblat, lluny de tot sense adonar-me del pas del temps. No portava el meu passat amb mi i no tenia cap futur. No em sentia més a prop de res, encara que sí he d'admetre un canvi en la meva percepció de la realitat i en les meves antigues idees. Ara, quan em sento cansat de llegir i de pensar, ja no marxo a somiar. Miro el món del meu davant. També és místic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS