SEGUINT EL CAMÍ INICIAT

Arribo a casa ara mateix, emocionat i amb el cor ple de tendresa. L’Abel m’ha convidat a sopar. Ha estat una trobada per compartir taula i, amb l’excusa, fer-nos concessions, explicar-nos secrets i preparar projectes macos que tenen com a punt de partida, o de continuïtat, el llibre de la Cris. Els dos tenim clar que hem de donar-lo a conèixer encara més, fer més presentacions. 

Ens hem marcat un calendari de presentacions que farem passades les festes nadalenques a les ciutats de Barcelona, Reus i Tortosa. No sabem encara si repetirem a Tarragona ciutat amb una segona presentació però les altres tres ubicacions les tenim clares. Ens passejarem per aquests indrets ja amb la segona edició del llibre perquè la primera s’ha esgotat. 

Aquesta nit, al llarg del sopar, l’Abel m’ha anat llegint els missatges rebuts per part de les mares del col·legi on vam fer la presentació i d’altres amics que van ser a l’acte. Cadascun que em llegia era més emotiu que l’anterior i això que el primer ja l’he trobat ple de tendresa. La gent dedica paraules molt boniques per a definir aquell moment. L’Abel està més que satisfet del resultat, del procés i de com s’ha portat tot. Jo, també. 

El regal d’aquesta nit han estat les paraules dels missatges, la conversa que hem mantingut ell i jo, l’instant de vida que ens hem regalat. Com deia aquesta tarda a una persona molt especial a la meva vida, la importància de la vida és precisament aquesta capacitat de poder-li cercar un sol moment a cada jornada, un petit gest que ens valgui la pena, una acció fruit dels nostres valors que ens fan essencials i útils, especials en molts sentits.