COM MÉS ENRERE POTS MIRAR, MÉS ENDAVANT VEURÀS



Amb aquesta frase de Winston Churchill resumeixo una conversa, en format de cafè, amb la psicòloga que us comentava fa uns dies i que em proposava constel·lar – em proposa encara- en un exercici que permetria intercanviar vivències o experiències. Hem parlat de la necessitat humana que hauríem de tenir tots per aconseguir la pau interior amb nosaltres i amb els altres. 

De la conversa interior que podem tenir amb nosaltres mateixos en surten moltes conclusions que ajuden a viure. En ocasions, per viure cal que ignorem a moltes persones si volem ser feliços. Aprenent a viure també aprenem a no fer cas dels actes, paraules o sentiments que ens poden maldar. Sempre hi ha al nostre entorn un seguit de persones que ens turmenten i perjudiquen amb les seves actituds i els seus judicis, gent que ens pot intoxicar i fer trontollar el nostre benestar. Per tant, tot aquell o tot allò que ens restin energia cal que sigui ignorat.

No podem permetre que res ens allunyi de nosaltres mateixos o que ens desequilibri la balança emocional. Foragitar les emocions doloroses vol dir viure amb emocions sanes i que ens permeten créixer.

Si ens exigim a nosaltres mateixos en excés, quan treballem, estudiem o fem altres accions del dia a dia, alimentem només mals sentiments. Hem de ser generosos amb nosaltres mateixos i saber que sempre cal que algú ens complementi. No hem de deixar marxar a les persones que, en algun moment o en molts instants, fan bonic el nostre món o pensem que el poden fer. Patir, aguantar i sacrificar la vida no ens fa millors. Cercar un confident proper i demanar-li suport ens permet evolucionar. 

A les conclusions hi sumo dues frases finals. 

Allò que ens pertorba no són els fets que ens envolten sinó el que pensem sobre ells.  (Epítet)

A vegades no necessitem una ment brillant que ens parli, sinó un cor pacient que ens escolti. (desconegut)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS