LA VIDA NO ES PARLA
També hi ha dies que moren (marxen) inútilment,
amb la tristesa sembrada de bon matí i el pes del dolor del moment. El
pessimisme (realitat) que ens desfila pels ulls és l’única cosa que podem
regalar.
L’ànima no té un sol sentit (raó) i ni una
sola direcció (destí) quan les coses que fem són plenes del dubte i
condicionants. Amar per no ser amat en el gest de les paraules d’amor buides.
Dintre nostre, hi ha tan sols els altres costats que no ens toquen, els buits
que ens reben, el cos que se’ns descompon. Por (pànic) a no ser-hi (la mort).
Comentaris