LIFE ON MARS, SILENCI EN ELS MOTS




No em demaneu més prosa, poemes, mots amorosits, lligats pels anys i sense danys. No espereu de mi cap altre aforisme que el soroll del silenci del teclat que ha plegat veles. No són dies per a mètriques ni bona lírica personal. La sequera fa temps que dura i jo sóc cada cop més proper a l’espai exterior que a aquesta pilota anomenada terra. 

David, canta!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS