LOVE WILL TELL US APART
Amb aquesta frase enceto la primera de les
quatre parts del meu llibre “Invasió de camp”. Em va impactar des del primer
dia que la vaig escoltar perquè pertany a una cançó dels Joy Division. L’autor
és el seu cantant, Ian Curtis.
De jove, a l’Ian el van influir molts autors
com Oscar Wilde, Edgar Allan Poe, Herman Hess, Rimbaud, Kafka, Nietszche o
Huxley. Musicalment, es va amamantar dels Doors, d’Iggy Pop o el galàctic David
Bowie.
Ian Curtis va anar molt més enllà de ser un
simple lector i va créixer ple de passions i dimonis que van influir molt en
les seves lletres. Les seves cançons tenen dolor, incomprensió, plaers desconeguts
per l’ànima, tristesa i desamor. Però mai deixen indiferent. Potser per l’època
en que es van fer, tal vegada perquè l’estil dels Joy Division és la música
punk.
Els seus escrits marquen a qui els gaudeix i
intenta pair. Són angoixosos, plens d’intel·lectualitat i confessionals, en
molts casos autobiogràfics. La seva veu a les cançons és una veu malenconiosa,
que impulsa a fer molts actes a qui se l’escolta. El tema de la frase d’aquest
post, Love will tear us apart (l’amor ens destrossarà), té un sentiment
orgàsmic dins de la tristesa que envolta la pròpia frase i cançó, comença amb
un èxtasi i acaba en una destrucció absoluta.
Mai sabrem què pensava realment l’Ian Curtis
quan la va composar, el 1980. Un mes després que la cançó sortís publicada en
disc, ell es va suïcidar. Tenia 23 anys i una ànima d’un home de noranta. Mai
se sabran moltes coses però sempre podrem seguir escoltant-lo i veient en
aquest vídeo:
Comentaris