CRUÏLLA DEL PENSAMENT
Envoltat d’assutzenes i flors del taronger, penso en com de trist és ser cec, i com de
trist ha de ser veure-hi. Desterrat als jardins de la tarda llarga, el vent és
poesia i falten flocs de neu per obrir-me els ulls.
La ferida me l’he fet amb les síl·labes de
pedra anunciant el nou comiat. La sequera arriba amb la rosada. L’hort té forma
d’oasi i el vi cau avall ple d’emocions. La font parla amb l’aigua i el món és
la brasa decadent de la llar de foc del pati.
Sacsejo l’arbre del centre i el silenci es
rebenta contra els fruits caient a terra. M’he exiliat lluny del cor, sota les
cordes de la lluna.
Comentaris