DESPRÉS DEL DOLOR




Les llums del meu matí són de negra nit, arriben amb llàgrimes que xuclen els ulls a les tenebres, venen amb homes muts i morts. Als carrers hi ha reunions, s’hi apleguen ombres amb les espatlles plenes de converses a cau d’orella. Els homes muts deixen que llisquin per la seva boca les paraules mortes i sepulten a la terra totes les esperances.

No hi ha cim que defensi el meu poble, casa meva, la gent d’a prop. Fins que un sord vendaval, arribat d’Orient, ho esborra tot del mapa deixant al seu pas la calma del caos. Evoco les engrunes del pas del temps i és el temps qui em polvoritza. 

Sóc l’únic vencedor del banquet que ha fet la vida. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS