DESPRÉS DEL DOLOR
Les llums del meu matí són de negra nit, arriben amb
llàgrimes que xuclen els ulls a les tenebres, venen amb homes muts i morts. Als
carrers hi ha reunions, s’hi apleguen ombres amb les espatlles plenes de
converses a cau d’orella. Els homes muts deixen que llisquin per la seva boca
les paraules mortes i sepulten a la terra totes les esperances.
No hi ha cim que defensi el meu poble, casa meva, la gent d’a
prop. Fins que un sord vendaval, arribat d’Orient, ho esborra tot del mapa
deixant al seu pas la calma del caos. Evoco les engrunes del pas del temps i és
el temps qui em polvoritza.
Sóc l’únic vencedor del banquet que ha fet la vida.
Comentaris