DIARI DELS DIES ERMS (1): DEL SENYOR QUE VAGA PER ROMA I EL LLIBRE QUE VIU EN UN ARBRE
Hay un
señor que vaga por Roma, desde la mañana hasta que es noche cerrada. Es un
cincuentón distinguido, siempre con corbata, cortés y amable. Se ve a una milla
de distancia que es una persona de bien. Trabaja como comercial. Durante algún tiempo
ha vivido en un hotel más allá de la zona euro.
Tiene
la certeza que antes o después, encontrará a una muchacha muy guapa y elegante.
Se llama Carla, quizá. Porque está seguro de que Roma es una ciudad demasiado
pequeña para esconder una belleza como la suya.
El darrer fragment del darrer llibre que he llegit acompanya
el moment precís del canvi. Baixo de l’avió i trepitjo de nou Roma, una bella
coneguda per a mi, tal volta com la jove guapa i elegant que cerca el senyor
pels carrers descrits al llibre.
Faig un altre gest abans d’iniciar el camí. Deixo el llibre
en un dels molts racons on els pots abandonar – sempre dolçament – a la capital
italiana, en un arbre mort que ara és biblioteca, espai on la gent agafa i
deixa les seves lectures, les obres ja llegides que poden fer felices a tantes
altres persones.
Amb les mans plenes encara de l’energia que desprèn palpar
la soca cultural i solidària d’aquesta alzina reviscolada, inicio la passejada
fins l’hotel: Via Corso, a la mateixa casa on va néixer i créixer el prodigiós
Goethe.
La città aperta (ciutat oberta) que dibuixava Rossellini en
les seves pel·lícules, té la virtut de mostrar sense vergonya totes les seves
cares.
La majestuositat dels carrers principals conviu amb la sempre elegant decrepitud
d’altres parts on la bellesa no es maquilla i és més... subtil i evident.
Enceto així, i no sé fins quan, el Diari dels dies dolçament
erms que rebran el seu cultiu, la seva agricultura.
Comentaris