ELS ESTIUS DE LES HORES CRUELS




Tornen les hores cruels que van passar, sempre veloçment, pels comiats de tots els anys que he deixat enrere. Amb elles, arriba la tremolor del retrobament, la timidesa declarada, el murmuri de les paraules que van per dintre, al ritme de la sang. 

Ja són aquí, també, les cançons encallades al cel d’aquells estius lents, angoixants i odiosos. A la terrassa d’aquella casa de la platja, li han caigut les teules. La platja ha esborrat les petjades d’aquelles jornades, d’aquells anys, d’aquelles hores dolces que van perdre el sentit per tornar-se cruels.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS