ELS ESTIUS DE LES HORES CRUELS
Tornen les hores cruels que van passar, sempre veloçment, pels
comiats de tots els anys que he deixat enrere. Amb elles, arriba la tremolor
del retrobament, la timidesa declarada, el murmuri de les paraules que van per
dintre, al ritme de la sang.
Ja són aquí, també, les cançons encallades al cel d’aquells
estius lents, angoixants i odiosos. A la terrassa d’aquella casa de la platja,
li han caigut les teules. La platja ha esborrat les petjades d’aquelles
jornades, d’aquells anys, d’aquelles hores dolces que van perdre el sentit per
tornar-se cruels.
Comentaris