EL ROSTRE DEL TEMPS




Un dia, hauré fallat a una cita i farà molt fred. Trobaré ocells morts a cada cantonada, la lluna sortirà al matí i no tindré el sol a prop, viatjaré d’incògnit i no se’m veurà pels carrers. Cap dona em voldrà, les mans aniran perdent els dits mentre intentaré palpar qualsevol cosa que els ulls cercaran entre les ombres. 

Un dia, s’haurà acabat la guerra del meu cos, del meu cor, de la meva por, el conflicte de tornar constantment a ser-hi, a estar-hi sense voler. 

Un dia, hauré mort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS