ESTRATÈGIA DE L’AIRE ABSENT
Inclines el cap en l’arribada de la mort, en l’absència d’aire
que et trafica, agònic, pels pulmons. Es desfulla el terra i murmura l’abandó
que s’imposa al cos, oprimint l’esquena contra els ulls que perden la voluntat
de veure el moment. Els peus són la tardor perenne que desdibuixa la resta del
teu paisatge, l’ésser.
Amb l’últim ofec, ja ningú és profeta de l’instant. No hi ha
mot ni vida. Existeix, només l’estratègia de l’aire absent: el vent que es mor
i l’aigua que s’amaga.
Comentaris