I ÉS AQUÍ QUE ET PERDS





Parles enmig del raig de llum que em cega els ulls i em nega el cos. Arribes impacient, com l’oceà ple de cossos escopits a la vora, com les pupil·les esgotades de tant dolor. Ets l’interior del món, les entranyes que envolten als vius i els morts, les edats de les prudències i les del fracàs. I és aquí que et perds: al meu cap, al meu cos, al meu tot, al no res. 

Imatge de Stephen McMennami



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS