EL QUADRE I LA PEDRA
A casa d’un bon amic, un escultor que abans d’amic havia estat professor, hi ha una pedra amb la inscripció “me habitué a la incertidumbre”. Aquella obra d’art, presidint la sala del menjador, sempre m’ha captivat. La incertesa és una de les sensacions més traïdores que existeixen per al subconscient. La incertesa viu en mi de manera constant, sense que ho desitgi, com la tristesa o el dolor, com les passions o els petits bons moments.
Per més que faig intents, m’envolta la incertesa de saber
exactament on he errat –si he errat- i el perquè del resultat final d’una etapa
que jo desitjava llarga i en aquest cas s’hi intuïa, una etapa massa intensa de resolució de
problemes i en altres moments, plàcida i dolça.
A casa meva, al menjador, hi ha un quadre de Paris que
sempre era recte i, ara fa poc, es va començar a torçar. Per més que he
intentat dreçar-lo, torna a la postura viciada i la torre Eiffel m’observa descompensada i en perill.
Que un quadre es torci o que una pedra que cada cop que la miro em porti incertesa i dolor, són casualitats de la vida. Que res surti mai rodó, ni tan sols aquesta vegada, és – i permeteu-me que jugui amb el quadre i la pedra- és un paisatge massa dur.
Aquesta matinada, desvetllat i ple d’incerteses, he escrit
el següent text que s’ha de rematar mirant el vídeo que l’acompanya. Van junts
de la mà, com el dolor i la incertesa, com el quadre i la pedra, com la
sensació que tinc que tot s’acaba lentament i ja no em queden ganes de res. Tot.
SI FOSSIS...
... Plena de dolor i malalta, també t’estimaria. Em tornaria
boig besant-te, et duria pel riu de la memòria i m’asseuria al costat del foc
dels teus ulls callats. T’estimaria encara que fossis alè de vidre, pol·len de
pell o bri de cendra. Seria la vida que guarda els teus cabells i la nit que et
roba els sospirs.
Plena de dolor i malalta, també t’estimaria. El que no hem escrit plegats és el que m’ofega el present.
I la cançó (s'ha d'escoltar) diu, potser amb irònia o realitat, que: ha estat bell acabar al final de l’estiu, ha estat bell per
les ombres que s’estenen per la nit.
NOTA DE L'AUTOR: Els textos d'aquest bloc no responen a cap realitat i esdevenen ficticis, no tenen destinatari ni punt de sortida o arribada. Són això, textos.
NOTA DE L'AUTOR: Els textos d'aquest bloc no responen a cap realitat i esdevenen ficticis, no tenen destinatari ni punt de sortida o arribada. Són això, textos.
Comentaris