ESCRIURE, APRENDRE I CRÉIXER

Costa fer segons quins llibres. Composar certes partitures sil·làbiques pot ser més o menys senzill quan es tracta d’obra pròpia, de poesia particular o pensaments lleugers que és la meva especialitat. Quan l’obra és un encàrrec i la temàtica no la tries tu, la feina és feixuga i llarga tot i que, ho matiso amb plaer, també molt agradable si t’agraden els reptes. I a mi, els reptes m’apassionen. 

Aquest dijous hem presentat el llibre “Sirusa, 25 anys”, obra que recull el primer quart de segle d’una mancomunitat d’ajuntaments i altres administracions que han creat la planta d’incineració de residus sòlids urbans a Tarragona. Dit així, el tema sona complicat i avorrit. Però no ho és. Sirusa ha estat l’empresa que al seu dia, ara fa 25 anys, va acabar amb els problemes de l’acumulació de les brosses que generaven les poblacions en abocadors il·legals, espais on es produïen incendis intencionats i males olors que provocaven un veritable problema social. Amb la incineració dels residus que es generen a casa, prèvia tria a través del reciclatge, es va acabar amb el problema i s’ha de reconèixer que ha estat una solució pràctica, neta i eficient.

Haver pogut escriure aquest llibre, al costat del meu company periodista Tomás Carot, ha estat molt interessant. La recerca a les biblioteques i hemeroteques durant tantes i tantes hores, les entrevistes amb els protagonistes del procés i la construcció del relat final que ara es pot llegir, han estat moments apassionants. 

Aquest dijous, amb un Teatre Tarragona ple a vesar, hem fet veure la llum al llibre que ha editat Silva Editorial, envoltats de persones que han vist i viscut de manera intensa aquests 25 anys de Sirusa. Estic molt content del resultat final. Sumo una criatura més al meu llistat d’obres i sumo també experiència i coneixement que, en el fons, és allò que tan necessito a diari. Ja sabeu... la meva famosa agricultural mental.