I HI TORNEM



Res comparable al desordre de la veu alterada, als plecs de la pell plena de paranys, a l’horitzó deformat quan només crides, a l’hàbit de perdre els records i oblidar etapes. 

Res comparable a les semblances dels gestos ja vistos, als cicles que s’inicien abans de trobar un bon final, diferent i més digne. I hi tornem, per qüestió de silenci o esperança. 

Res comparable al dolor de les fotografies de viatge, als comentaris amorosos no arribats, als mots que queden en suspens, a l’escriptura que hagués estat bella i ha finit sent un perill. 

Un, dos, tres, pica paret.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS