I HI TORNEM
Res comparable al desordre de la veu alterada, als plecs de
la pell plena de paranys, a l’horitzó deformat quan només crides, a l’hàbit de
perdre els records i oblidar etapes.
Res comparable a les semblances dels gestos ja vistos, als
cicles que s’inicien abans de trobar un bon final, diferent i més digne. I hi
tornem, per qüestió de silenci o esperança.
Res comparable al dolor de les fotografies de viatge, als
comentaris amorosos no arribats, als mots que queden en suspens, a l’escriptura
que hagués estat bella i ha finit sent un perill.
Un, dos, tres, pica paret.
Comentaris