L'ÚLTIM BOSC
L’últim bosc bevia l’aigua del riu que havia parit la
muntanya, més amunt. Al pont, reflectit, el cos necessitava la pèrdua i la
natura regalava llàgrimes. Pluja lleugera evaporant-se pels cabells i els
primers ocells del matí eren terrestres per la por. Amb la boira s’ensumava
eternitat i el cel no afegia blau a la retina.
Entre argila i molsa, el caos de l’aigua envaint-ho tot va vèncer
a l’ordre de la jornada d’aquell bosc, l’últim bosc del darrer dia del viatge
de comiat. Fugir o tornar, tot era coacció per a la memòria.
Foto: Vallfogona de Riucorb, 30 d’octubre de 2016.
Comentaris