PASOLINI, “EL CORTO” I LA LLIBERTAT CULTURAL
Més enllà de ser mostres
estàtiques, perquè tenen aquesta funció inicial, les exposicions poden convertir-se en
elements vius, en constant creixement i amb veu pròpia. Un clar exemple és la que porta
per nom “Perifèria d’un somni” que va ser la carta de presentació del
festival Al3Mura, aquella trobada cultural que vam fer el passat mes de juliol
a les ciutats de Reus i Tarragona.
Amb Pier Paolo Pasolini com a figura principal, l’exposició la protagonitzaven 5 dibuixants que van escollir
fragments de pel·lícules del cineasta italià per a fer-ne la seva versió/visió
personal. Al Centre de Lectura de Reus, espai on vam alliberar per primer cop
les obres, ja es va veure que aquella era una acció cultural diferent i no
només una simple exposició amb quadres que es pengen un dia, es despengen un
altre dia i acaben morint, plens de pols en un magatzem o, amb més sort, a les
cases particulars de persones que mai més se’ls miren.
Aquesta perifèria del somni de
Pasolini va més enllà i és també el centre de la nostra atenció constant. De
Reus se’n va anar a Alcalá de Henares, al Instituto Quevedo del Humor, on va
arribar ampliada perquè els cinc artistes que havien fet les obres en van
aportar de noves i un altre dibuixant es va sumar a la festa i va fer també un
parell de creacions pròpies.
Acabada la seva estada a Alcalá,
la col·lecció pasoliniana és ara a la ciutat de Tarragona, a l’Antiga
Audiència, on aquesta setmana s’hi celebra la novena edició de la Setmana del
Còmic, esdeveniment artístic, cultural i social, mostra del bon debat i diàleg,
que lidera Miquel Villalba (elchicotriste) i els seus fidels companys de
viatge. Ells, com l’art de Pasolini, generen opinió allunyant-se del poder i apropant-se
a la paraula més familiar, la d’aquell espectador que va a un acte sense condicionants
ni obligacions, pel plaer de ser alimentat amb cultura.
L’associació Etcètera, el
Movimento Culturale Spiragli i Dibuixants Sense Fronteres, els tres col·lectius
que vam impulsar al seu moment l’exposició, pensem –perquè sempre ho hem tingut clar-
que hem de ser nosaltres els qui recordem a la societat quins són aquells personatges que
han estat importants i sovint s’han volgut obviar. Sense el criteri ferm, que
no es deixa tergiversar per les decisions tècniques i polítiques de torn, la
cultura no funcionaria en condicions i sempre exposarien els mateixos,
publicarien els mateixos i cantarien els mateixos. Sense entitats objectives i
lliures, això seria xauxa i quan es parla de cultura cal tenir ordre, concert i
les idees ben clares i gens manipulades.
Pasolini seguirà caminant, com ho
fa aquests dies per l’Antiga Audiència al costat del Corto Maltés o altres
personatges de conversa a la Setmana del Còmic. Deixem-los així, lliures i nus,
perquè segueixin creixent i descobrint-se.
Òscar Ramírez Dolcet
Periodista i
escriptor. President d’Etcètera.
Comentaris