YES, YOU WANT IT DARKER

Al Leonard Cohen el vaig descobrir el 1986, amb la publicació d’un cassette de commemoració dels 50 anys de la mort del poeta Garcia Lorca. Ell hi cantava “Take this waltz” i des d’aquell mateix dia, Cohen va passar a ser el meu músic de capçalera (per dir-ho així) al costat de Franco Battiato. Dos genis, dues passions que sempre he tingut. 

A l’octubre del 2012 vaig tenir el plaer de veure’l en directe al Palau Sant Jordi. Els 90 euros que em va costar l’entrada se’m van quedar curts en aquell concert que va durar tres hores i on Cohen va demostrar ser jove de ment i de cos, amb una plena agilitat que sorprenia i engrescava. Tenim Cohen per anys, vaig pensar.

Però ara fa quinze dies, amb l’aparició del seu últim disc, “You want it darker”, alguna cosa em grinyolava. Una tarda, escoltant-lo conjuntament amb el meu estimat germà italià Bartolomeo – ell des d’Itàlia i jo des de La Canonja però els dos escoltant-lo al mateix temps- vam concloure que aquest era el disc perfecte per a un comiat, un disc en format de funeral en vida, on l’autor i qui escoltés el disc, es lliuraven en cos i ànima al Senyor (per dir-ho així). 

Els dies han donat la raó al mestre Cohen i avui ens ha deixat. No serà fàcil seguir caminant sense les seves cançons (poesies pures), sense la seva veu que et penetra per tot el cos, sense la música sempre ben trobada, sense la seva essència. Leonard, gràcies per tot.

El video és del tema de sortida del seu últim treball.