EL CARRER



He escrit un petit text mentre prenia el sol en una terrassa alçada, amb unes vistes precioses en una ciutat que sempre m’ha agradat i que visito ben poc. El moment m’ha regalat la imatge del dia, un instant fugaç ple de bellesa, intriga i art. 

Qui és la dona de la bici, cap on va, on mira... perquè mira recte la seva ombra si ella gira el cap? Qüestions que no sé resoldre.  El text és aquest:

Hi tornem, matisats en blau i efímers com el suspens que suposa, lentament, perdre el pas i el rumb.
Sí, hi tornem pel camí més curt que separa el cor del cap: el bes. La passió és una història ben simple.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS