FENT MEMÒRIA, DEIXANT LLEGAT



El 18 de febrer de l’any 2010, vaig assentar-me al costat de la iaia Laura, al menjador de casa dels pares, decidit a saber més coses sobre la seva vida. Sempre tenim els records que tenim amb els nostres en funció de les vivències que travessem amb ells. I mai ens aturem a pensar que ells, abans que arribéssim nosaltres, van tenir també la seva infància i adolescència, els seus nuviatges i desamors, feina i família, i tots aquells elements que envolten a una persona des de que neix i fins que mor. 

La conversa amb la iaia em va servir de molt. Va comentar-me com es vivia al seu poble, Tivissa, de petita. Va recordar les penúries de la Guerra Civil i la postguerra, els patiments per aconseguir menjar i alimentar als fills. La conversa va ser intensa i interessantíssima. 

La vaig fer perquè aquell any, 2010, em vaig decidit a iniciar un projecte que té un caire històric-social i que neix amb la intenció de despertar records i no deixar-los morir en l’oblit. Però mesos després d’iniciar-lo, per motius diversos, es va aturar. 

Fa dies que vaig decidir impulsar de nou la idea i avui el projecte ha tornat agafar forma gràcies al Josep de La Canonja. I s’anirà arrodonint amb altres persones d’altres municipis, gent que ha viscut intensament la seva vida i cal que deixin algun llegat de manera permanent.  

A partir d’avui, enllestida la conversa amb el Josep de La Canonja, aquella idea nascuda el 2010 segueix endavant i tindrà format de llibre en un futur. No tinc cap pressa en acabar-ho però tinc clar que no hi haurà més pauses. Us aniré informant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS