FENT MEMÒRIA, DEIXANT LLEGAT
El 18 de febrer de l’any 2010, vaig assentar-me al costat de
la iaia Laura, al menjador de casa dels pares, decidit a saber més coses sobre
la seva vida. Sempre tenim els records que tenim amb els nostres en funció de
les vivències que travessem amb ells. I mai ens aturem a pensar que ells, abans
que arribéssim nosaltres, van tenir també la seva infància i adolescència, els
seus nuviatges i desamors, feina i família, i tots aquells elements que
envolten a una persona des de que neix i fins que mor.
La conversa amb la iaia em va servir de molt. Va comentar-me
com es vivia al seu poble, Tivissa, de petita. Va recordar les penúries de la
Guerra Civil i la postguerra, els patiments per aconseguir menjar i alimentar
als fills. La conversa va ser intensa i interessantíssima.
La vaig fer perquè aquell any, 2010, em vaig decidit a
iniciar un projecte que té un caire històric-social i que neix amb la intenció de
despertar records i no deixar-los morir en l’oblit. Però mesos després d’iniciar-lo,
per motius diversos, es va aturar.
Fa dies que vaig decidir impulsar de nou la idea i avui el
projecte ha tornat agafar forma gràcies al Josep de La Canonja. I s’anirà arrodonint
amb altres persones d’altres municipis, gent que ha viscut intensament la seva
vida i cal que deixin algun llegat de manera permanent.
A partir d’avui, enllestida la conversa amb el Josep de La
Canonja, aquella idea nascuda el 2010 segueix endavant i tindrà format de
llibre en un futur. No tinc cap pressa en acabar-ho però tinc clar que no hi
haurà més pauses. Us aniré informant.
Comentaris