Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2017

EL TRIST ATZAR VIATJA A MONTBLANC

Imatge
En el marc de "Montblanc, vila dels llibres", que se celebra a la vila ducal aquest proper cap de setmana, tindré el plaer de presentar el meu nou llibre. Serà a les set de la tarda (19h) a la Plaça de Sant Miquel. Com a novetat, dir-vos que m'acompanyarà un grup de música ètnica, folk i celta, els Maruga Band, que he decidit incorporar a la nòmina dels meus col·laboradors.  Ells són la Ljubomira Stoicheva (violí), el Jordi Batet (flautes, gaita i percusions), el David Cuadrado (guitarra) i l'André Touzet (guitarró). Tot un luxe portar a aquest grup que serà al meu costaten algunes de les presentacions de "El trist atzar del vertigen que em devora".  Us aconsello que dediqueu temps aquest cap de setmana a visitar Montblanc perquè durant dos dies, dissabte i diumenge, hi haurà desenes d'activitats relacionades amb el món de les lletres i la cultura. 

BELLES ABSÈNCIES

Imatge
Deu ser que els meus anys -i els danys- m’han fet madurar massa ràpid, però cada dia estic menys per tonteries, actituds infantils o gestos de pati d’escola que haurien d’intentar solucionar els professionals. Les dues primeres presentacions del meu nou llibre han estat dues mostres d’amor de tantes persones que m’estimen i són al meu costat en moments importants. He transitat sempre per aquesta vida intentant ser generós i ajudant, amb l’únic objectiu de tenir al meu costat a persones bones, el suficientment adultes i capaces de generar una certa reciprocitat, empatia i estima real. Sempre he estat al costat dels meus amics en els moments dolços i amargs, de la mateixa manera que m’agrada rebre abraçades tendres quan les coses surten bé o malament. Us preguntareu el perquè d'aquesta reflexió en veu alta, reflexió que fa temps que havia de fer i que avui toca perquè així ho he decidit. Doncs la faig perquè ja era hora que digués que no em malden ni disgusten certes abs

TORTOSA: BONA ESTONA, BON PÚBLIC I BONES CARES AMIGUES

Imatge
M’encanta trobar-me públic atent i interessat per les paraules de l’autor que ve a presentar-los la seva obra. El divendres, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, hi havia aquest tipus de públic i la presentació del meu nou llibre va ser una estona agradable, amena i productiva. La gent va preguntar, vam interactuar i intercanviar pensament. Aquesta és la base de l’agricultura mental que sempre defenso i preconitzo.  Era el primer cop que presentava un llibre meu a Tortosa i l’experiència va valdre molt la pena. La presència de l’escriptor Jesús M. Tibau, que va fer de presentador i amb qui vam protagonitzar un interessant duel d’aforismes, i l’assistència de la Julia, una molt bona amiga meva que ara viu a Tortosa, em va donar més calma en aquest moment important.  No vaig trobar a faltar cap altra cara coneguda que tingués ganes de veure. A Tarragona em va passar igual perquè van venir els qui havien de venir, aquells i aquelles que realment són importants a la

LA FOTO DEL DIA... SOU VOSALTRES

Imatge
La foto del dia d'aquest dijous, la que em permet tancar la jornada feliç i en positiu, és ben gran i ben maca. La formen tots i cadascun dels amics i amigues, i altres tantes persones que no coneixia i ja conec, que han vingut a la presentació de "El trist atzar del vertigen que em devora".  I ho és també per la passió, ganes i entrega plena d'amistat i amor, que han posat sobre l'escenari la Victòria Forns, la Laura Casas, el Pep Macaya i el Richard White. I per la confianç a de l'Adrià Borràs que ha cedit el seu espai del Cafè La Cantonada de Tarragona, o la del Santi Paarés que ha fet possible la logistica de l'esdeveniment.  Sempre dic, ho explico aquí i quan vaig a Itàlia, que compartir és bàsic perquè els projectes corals i de participació van sempre lluny. I aquest ho és. No hem fet una simple presentació, hem sembrat de nou per acabar recollint. I, personalment, he deixat un petit llegat més per fer possible la meva estimada &

PUNTS DE VENDA

Imatge
Per als lectors i lectores interessades en saber on poden comprar el meu nou llibre, que m'heu enviat comentaris privats i correus aquestes últimes setmanes, us avanço que podeu comprar "El trist atzar del vertigen que em devora" a les següents llibreries:  A Tarragona. Llibreria La Capona, Llibreria Adserà i Llibreria La Rambla A Reus: Llibreria Gaudí i Llibreria Galatea A Tortosa: Llibreria La 2 de Viladrich I per internet: enviant un correu a premsa@comunicacionavanti.com (+2,50€ despeses enviament) Moltes gràcies pel suport que està rebent., a nivell de vendes, aquesta nova obra.

EL VOL DE PAPALLONES QUE EM REGALA LA NATURA

Imatge
La natura a casa meva és capriciosa i sap que tinc per endavant una època de molta feina, plena de presentacions del nou llibre i diversos projectes grans que em prendran temps - sempre viscut amb alegria- que requereixen una mica de pau. Per això, la natura a més de capriciosa és bona amb la meva persona i em regala a casa, just al costat de la taula des d'on escric ara, aquestes floracions que mai havien fet acte de presència fins avui.  Aquesta mena de vol de papallones tan floral no és cap muntatge ni té els colors retocats. És, senzillament, el regal que em fan les flors. Com cada matí ho fan els ocells que canten a pocs metres del finestral del menjador. Estimar la natura porta a gaudir-la i en aquest gest, arriba la bellesa. 

EL JUSTO SEGUEIX EL SEU SOMNI

Imatge
Hi ha persones amb les qui penso de tant en tant. Em venen el cap i llavors em poso a mirar què fan i com duen els projectes pels quals les vaig conèixer. El cas del Justo Gallego n’és un. Aquest bon home, que enguany farà 92 anys, ha dedicat tota la seva vida a construir la seva pròpia catedral al seu municipi, Mejorada del Campo.  Com us deia fa un temps, parlant d’ell, la seva catedral la construeix sense el recolzament de l’església catòlica i mai ha rebut cap ajut institucional. Finança el treball llogant o venent terrenys heretats i amb donacions que rep en algunes ocasions. No existeixen plànols del temple ni cap projecte d’obra. Diu el Justo que ell ja té el disseny al cap i amb això va fent. La seva catedral és immensa i majestuosa. La cúpula té 40 metres d’alçada i ha construït tot allò que podeu veure amb l’ajuda puntual dels seus nebots o d’algun voluntari però, sobretot i essencialment, ho ha construït tot sol.    El Justo no té coneixements de construcció ni

TARRAGONA, PRIMERA CITA DE LA GIRA

Imatge
La primera de les presentacions del nou llibre és ja molt propera. Tindrà lloc el proper dijous 16 de març, a les vuit del vespre, al Cafè La Cantonada de la ciutat de Tarragona. Serà el tret de sortida de la gira de presentacions que em portarà a una dotzena de municipis.  En el cas de Tarragona, m'hi acompanyaran bons amics i amigues. Farà la presentació de l'acte la Victòria Forns, professora de la URV.  Llegiran els textos la periodista Laura Casas i l'escriptor Pep Macaya. El cantautor noardamericà Richard White posarà la banda sonora a l'esdeveniment.  Hi sou convidats/des tots i totes. Per a mi, aquests actes són molt especials perquè m'hi entrego al cent per cent i quan pujo a l'escenari a parlar, veig davant tantes cares amigues. Ja ho sabeu, la gira comença i amb ella, la il·lusió de saber-me ben viu. 

LA IMATGE DEL PÀNIC

Imatge
M’ha impactat aquesta imatge del fotògraf Laurent Van de Stockt que ha guanyat el premi a la millor imatge del prestigiós concurs World Press Photo en la seva edició del 2017 i en la categoria de temes d’actualitat. La imatge, esfereïdora, mostra una casa a Mossul que està sent registrada per membres de les forces especials d’Iraq a la recerca de membres d’ISIS. El cos ple de pànic de la nena que s’espera fora, la mirada perduda del seu germà, o la imatge de la mare mirant de reüll mentre es fa la foto, parlen per si soles. Jutgeu vosaltres mateixos. És injust que nens d’aquestes edats visquin envoltats del terror i la mort. Això si tenen sort i segueixen vius.

LA FOTO MÉS ANTIGA DE PARÍS

Imatge
S’acaba de descobrir una cosa molt bonica i interessant. La foto més antiga que es conserva de París, feta per Loius Daguerre l’any 1839, evidencia que és la ciutat de la llum perquè es veuen les seves teulades que, si heu estat a la capital francesa, són inconfusibles.  En aquella època no es feien pas fotos de persones i les imatges es limitaven a mostrar el paisatge de les ciutats. Aquesta primera foto de París, es va fer des de la Place de la République.  Hi ha un fet curiós en les fotos d’aquells anys i és el temps d’exposició a la que s’havien de sotmetre per les tècniques del moment, uns deu minuts, i que dificultaven que sortís cap persona. La màgia d’aquesta foto doncs és que, mirant amb atenció, s’hi veuen dues persones.  Si mireu la imatge que obre el text no les veureu. Però si ara observeu la que teniu al final del text, que és un detall ampliat de la mateixa imatge, veureu a un enllustrador de sabates i al seu client. Surten a la part de baix a l’esquerr

LA PASTANAGA CULTURAL

Imatge
Un dels molts abusos a que estem sotmesos els amants consumidors de la natura és el 21% d’IVA que el govern central ens clava per comprar un llibre, adquirir un CD, anar al cinema o gaudir d’un espectacle cultural o musical en un teatre o altres espais. A Espanya, on el nivell cultural de la majoria dels polítics és molt llunyà del que seria òptim i en alguns casos fins i tot és subterrani, es castiga a les persones que ens volem culturitzar. Per això la gent ha generat idees que contrarestin l’abús de Madrid i ha posat a treballar, de manera enginyosa, la seva imaginació. Els responsables del Teatre de Bescanó i els del Festival Còmic de Figueres, han posat en funcionament el sistema de la pastanaga. S’han donat d’alta de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) com a botiga de verdures per vendre pastanagues a 12 euros amb entrades de regal i eludir l'IVA al 21%. Feta la llei, feta la trampa. I ja posats a parlar de verdures i hortalisses, lluitar amb pastana