Header Ads

LA PASTANAGA CULTURAL



Un dels molts abusos a que estem sotmesos els amants consumidors de la natura és el 21% d’IVA que el govern central ens clava per comprar un llibre, adquirir un CD, anar al cinema o gaudir d’un espectacle cultural o musical en un teatre o altres espais. A Espanya, on el nivell cultural de la majoria dels polítics és molt llunyà del que seria òptim i en alguns casos fins i tot és subterrani, es castiga a les persones que ens volem culturitzar.

Per això la gent ha generat idees que contrarestin l’abús de Madrid i ha posat a treballar, de manera enginyosa, la seva imaginació. Els responsables del Teatre de Bescanó i els del Festival Còmic de Figueres, han posat en funcionament el sistema de la pastanaga. S’han donat d’alta de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) com a botiga de verdures per vendre pastanagues a 12 euros amb entrades de regal i eludir l'IVA al 21%.

Feta la llei, feta la trampa. I ja posats a parlar de verdures i hortalisses, lluitar amb pastanagues contra les decisions abusives d’un govern format per “patates”, és la solució més raonable i intel·ligent que es podia crear. 

El nostre és un país on ja costa arrossegar (incentivar) al personal (públic) als espais teatrals, musicals i d’aroma literari. Si hi sumem que els preus de les entrades tenen el sobrecost de l’IVA cultural, la catàstrofe és constant i els programadors culturals se les veuen negres per guanyar-se la vida, cobrir despeses i fer calaix. 

Animar al públic és necessari. Certs invents comencen a funcionar. És el cas de la taquilla inversa, sistema amb el que el públic entra, veu l'espectacle i quan surt paga el que creu que val l'obra. Una altra alternativa és l’entrada low cost que consisteix en posar a la venda una mena d’abonament a diferents espectacles d’un cicle estalviant-te uns diners i aconseguint entrades a preus més barats. Així, els organitzadors guanyen menys diners però posen més gent a l’espai on fan les activitats.

No caldria arribar a altres fórmules, que per desgràcia ja es posen en marxa a alguns teatres, amb les que l’espectador paga la voluntat per l’espectacle, independentment de si li agrada més o menys, o del cost de la producció. 

Però, per culpa dels qui ens governen que són els mateixos que tenen sempre les entrades gratuïtes a tots els espectacles perquè van als teatres o als concerts com a convidats institucionals, la cultura té una part d’ofegament i angoixa que no es mereix. Això, a altres països no passa ni passaria. Però aquí, les grans masses s’han acostumat a pasturar sense protestar, menjant-se allò que li posen al davant sense intenció de mirar més enllà i reclamar aliment més productiu. El govern, coneixedor de l’existència del ramat, no cal que faci més esforç i es limita a aniquilar la cultura sigui com sigui. 

En un país on el president no parla anglès ni cap altre idioma estranger i el ministre de cultura dedica el temps a parlar de la independència de Catalunya i reiterar el seu espanyolisme enlloc d’estar per allò que li pertoca, no pots aspirar a més del que ara tenim. I, malauradament, s’està generant un conreu d’estupidesa i degradació intel·lectual que fa cada cop més immensa l’escletxa que, històricament, ha separat als més cultes dels menys cultivats. Definitivament, el sistema de la pastanaga cultural cal que s’apliqui a altres cotes, capes i esferes si volem evitar la pèrdua d’uns mínims que ara perillen.

Òscar Ramírez Dolcet
Periodista i escriptor. President de l'associació Etcètera


Amb la tecnologia de Blogger.