ELLES, M’HAN FET SENTIR FELIÇ

A Altafulla m’han fet sentir molt còmode i la presentació del meu llibre ha estat de les millors que recordo. Un grup de nens i nenes de 12 anys han vingut a escoltar-me i duien preparada la lectura de tres textos del llibre. Escoltar-les a elles, amb la innocència de l’edat i les ganes que tenien de conèixer a un escriptor en viu -que han aprofitat per fer-me diverses preguntes-, m’ha resultat molt tendre, aportant-me dolçor i felicitat.

A la presentació han vingut altres persones, adultes, que també han escoltat atentament i han preguntat. Avui hem fet una bona tertúlia que és aquell moment que m’agrada tant, molt més que el simple acte de parlar del llibre i llegir-ne fragments. L’amic Samuele Arba ha estat perfecte, fent una radiografia del nou llibre que s’ha llegit. Ell, personalment, pensa que és el millor que he escrit fins ara.

Qui també diu que “el trist atzar del vertigen que em devora” és una obra completa i molt bona, és l’Helena, la bibliotecària d’Altafulla. L’espai de la Biblioteca és petit però molt acollidor, els hi falten estances i prestatgeries però pateixen de l’apatia de l’actual equip de govern que no creu en el projecte de tenir un nou edifici destinat a la biblioteca. 

A mi, personalment, em sembla una vergonya que obliguin a aquest equipament cultural a traslladar-se a un racó amagat del poble, baix a mar, per donar cabuda a una entitat del poble a l’espai que ara ocupa la biblioteca. Us ben asseguro que em sumaré a la campanya popular per salvar l’espai i dotar-lo de més metres i més recursos. 

D’això ja en parlaré en un altre moment. Que visqui la cultura!