M’HE ENAMORAT


Fa anys que no em passava, molts, que algú m’enamorés a primer cop d’ull. I ahir, em va tornar a succeir. Veient Les conseqüències de l’amor, una de les meravelles cinematogràfiques a que ens té acostumat en Paolo Sorrentino, em vaig enamorar. 

Aquesta vegada ella és morena, treballa de cambrera a la cafeteria d’un hotel i no té nuvi ni parella. Ella és l'Olivia Magnani, una dona plena d'aquella bellesa que necessiten els meus ulls i que em captiva com tantes poques altres dones han pogut. Fa uns anys va ser Irene Jacob, després Sandra Majani i més tard, la cantant Alizeé. En vaig parlar en aquest post del 2013

Ara m’he enamorat de l’Olivia del 2006, de la cambrera d’aquesta joia del cinema que m’ha encantat, com em va captivar La gran belleza del mateix director. L’Olivia desprèn en cada escena aquella passió visual que poques dones aconsegueixen, transmet erotisme, l’ànsia de palpar-la mentre l’observes a dos pams de distància, la necessitat de seure davant d’ella, a la mateixa cafeteria on treballa, i conversar-hi amb calma. 


L’Olivia, que és neta de la gran actriu Anna Magnani, porta a la vena aquella delicadesa humana, quasi levitant, que ve de naixement i no es pot aprendre ni millorar. L’Olivia del 2006 d’aquella pel·lícula, s’enamora del protagonista, un home introspectiu ple de problemes i secrets que el condemnen. Potser també per aquest motiu, per aquesta rebel·lia del personatge, m’ha embogit d’aquesta manera. 

Ara, de nou, gràcies a ella – i a Sorrentino que mai em decep- torno a estar en aquell bell estat d’innocència on res és real i tot és de pel·lícula. L’amor és així, oi?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS