Header Ads

21 MOMENTS (8): EL COTXER DE DAMASC



Literatura àrab… la meva passió. Quan vaig llegir per primer cop a Rafik Schami, aquell llibre seu em va durar el temps que vaig tardar en començar-lo i acabar-lo perquè no vaig descansar de la lectura. Era època de vacances, estava reposant en una petita cabana davant d’un penya-segat, amb el mar a pocs metres avall, i només vaig aturar-me per menjar breument. 

El llibre de Schami era Narradores de la noche, la història del Salim, un cotxer de Damasc que un bon dia es queda mut. Amb aquest element com a punt de partida, i posant paraules a la mudesa del protagonista, l’escriptor recrea, com un pintor hiperrealista, les postals dels barris i suburbis d’aquells anys en aquella ciutat. 

Òbviament, des d’aquell dia Rafik Schami és un dels meus escriptors de capçalera i he gaudit tantes altres obres seves. Tornant al Salim, al cotxer, heu de descobrir què li succeeix després de perdre la veu, cal que sapigueu si la recupera o no, us toca esbrinar quins altres personatges l’envolten i quin paper juguen. Això no us ho puc desvetllar. Però si us comparteixo un fragment de l’inici del llibre, per no fer spoiler, convidant-vos a que l’aconseguiu el llegiu. 

...

Debido a los numerosos golpes de Estado de los años cincuenta, los habitantes del barrio antiguo confundían los nombres de los ministros y los políticos con los de los actores y otras celebridades. Pero para todo el mundo sólo existía en el barrio antiguo aquel cochero que sabía contar unas historias capaces de hacer reír y llorar a los que las escuchaban. 

Entre los personajes extraños había algunos que tenían un refrán apropiado para cualquier acontecimiento. Pero sólo había un hombre en Damasco que supiese historias para todo, ya fuese que alguien se hubiese cortado un dedo, ya fuese que alguien se hubiese resfriado o enamorado desdichadamente. ¿Pero, cómo se convirtió el cochero Selim en el narrador más famoso de nuestro barrio? La respuesta a esta pregunta es, como cabía esperar, una historia.

...

He triat una imatge pròpia per acompanyar l'escrit. És de la terrassa exterior de l'Hotel Semiramis Luxury d'El Cairo, a la planta 13. Les càlides nits del setembre que vaig passar en aquesta ciutat, les rematava fumant una bona catximba i pensant en no res que, com a exercici, és pensar igualment. En primer pla, la coberta de vent de la meva catximba. Al rerefons -aquest no el veieu- els meus bons records d'aquelles jornades egipcies sense revoltes de primavera. 

Amb la tecnologia de Blogger.