CAMINAR, APRENDRE, INTEGRAR



Caminar sobre les passarel·les del món, engrapant el primer tros de terra que arribi quan l’aigua ensaboni la terra ferma. Ja a terra, aprendre que el descans és fràgil com les fulles seques d’hivern a les mans d’un nen. I així, per tenir nits assegurades, illes i llunes pel demà, integrar-nos al paisatge ara que la llum aporta companyia. 

Caminar, aprendre, integrar. Seguir, créixer, estimar. 

...

Imatge: quadre de Davide Bonazzi. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS