NANOCONTE



M’han reptat a fer un nanoconte i m’hi he atrevit. Com els qui me’l demanaven són de la broma i del bon viure i beure, l’he titulat Beure-Viure i ha sortit... surrealista?

BEURE VEURE

Beu la pluja en un got
Que no té ni cul ni vora.

Té la lluna en un pot
Per veure si li cria.

Es vesteix de bruixot
I fa aturar la terra.

I quan parla amb algú
Tot se li esguerra.

...

De regal amb el nanoconte, els he enviat una petita peça còmica i musical. Pertany a una de les pel·lícules més interessants i diferents que mai he vist. Es diu Delicatessen. Ben cert que tinc una predilecció per aquesta peça de cinema després d’haver conegut en persona al seu director, el Jean Pierre Jeunet. Anys més tard de Delicatessen ha fet altres pelis més conegudes. Us sona Amélie?

Gaudiu de l’escena que, com tantes altres de Delicatessen, té musicalitat, gestualitat, sarcasme i missatge. A mi m’embogeix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS