04 d’agost 2017



Llegint a Carlyle, he anotat aquesta frase: Ves tan lluny com t’allargui la vista. Quan hi siguis, podràs veure més enllà.

I he escrit:

S’obren les portes i el cinema escup tot un riu de gent, espès com lava que s’eixampla, s’estira i es bifurca i va omplint els carrers del voltant. Enmig del riu, portats pel corrent, una parella de joves avancen amb els cossos junts però els cors separats.

Tenen gustos diferents i cada setmana un tria la pel·lícula que aniran a veure, mai no coincideixen, mai no és a gust de tots dos, sempre n’hi ha un que surt de la sessió sentint que ha fet un sacrifici i que ha perdut la tarda.

A ella li agrada que la pel·lícula expliqui una historia plena de sentiments i de gent de veritat, a ell li agraden les pel·lícules d’acció, amb trames policials o polítiques ben rebuscades. Avui ha estat ella qui ha triat i ara surten de veure una comèdia d’aquestes que fan plorar i riure amb un final si no feliç, esperançat.

Ella es freda i poc donada a les efusions sentimentals però quan és al cinema es transforma, fa d’esponja i xucla les emocions dels protagonistes, riu i plora sense cap mena de rubor, les llàgrimes li cauen per les galtes fins el coll i entre escena i escena de plorar sospira fort.

Quan surten els títols de crèdit del final de la pel·lícula i s’encenen els llums, se’l mira a ell i se’n adona que durant tota la pel·lícula ni l’ha sentit, se’n ha oblidat de tant concentrada que estava en la historia i ara, amb els ulls encesos el descobreix i li fa una mica de nosa: a ell la pel·lícula no li ha agradat gens, s’ha avorrit, l’ha trobada ridícula i ensucrada, una veritable llauna i no ho dissimula gens. Només cal veure-li la cara i en canvi a ella li ha encantat, té a dins encara tota la tendresa del noi quan li diu a la noia que la protegirà tota la vida i té gravada la mirada de la noia, humida de felicitat i d’agraïment.

El riu de gent avança lentament i ells caminen al mig, cap a casa, junts però separats, cadascú amb els seus pensaments, ella emocionada, ell fastiguejat, amb la cara fosca.

Ella li parla al cap d’una estona i de forma conciliadora:

- No t’ha agradat ?
Ell li respon:
- Què vols que et digui, totes aquestes pel·lícules son iguals !

Els dos saben que la setmana vinent la situació canviarà, ella cedirà i ell triarà la pel·lícula.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -