BARCELONA



Un silenci remot es queixa del temps que està callat. Obert, profund i lent, el vent omple els espais buits pel desconcert. Una veu dormida, petita i trencadissa, porta ombra al carrer ple de gent apagada. Tot és turment, no hi ha l’hàbit del terror proper. Catarsi, cases buides, vida finita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA