08 d’agost 2017



Avanço pels carrers d’aquest bulevard parisenc, propers a la gran fabrica, on la llum canviant m’esbossa uns jardins. Fins i tot en un mal dia d’hivern, de cel gris i núvols trastocats, eviten aquestes flors la fatiga de l’ànima. 


En l’instant precís d’un cop de vent, et penso. A tu i els mots, els dits, la treva del crit, els ritus oblidats, formes que es buiden, fragments d’alè. La mà que repta pel ventre, l’espessor de l’absència que fuig, aquelles gotes que omplen. Les teves giravoltes, com flor que segueix la llum, com bri d’herba que l’aire mormoleja, que donen durada al moment i aturen l’època. 

El petit bosquet fa rodolar els seus secrets davant meu. Una intuïció em reté i res se m’escapa. Aquest tot, moment en que el silenci es trenca i retorno a la vesant més corpòria, em fa feliç i present. Hi ha distàncies que il·luminen, com la del jardí a la fàbrica, com la del palpeig que separa el rostre dels peus. 

Nous avançons toujours. Toujours.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -