EN UN CAMÍ SENSE DRECERES



Ara que ho veus en llibertat, saps que a uns centímetres de la terra, cada arbre té un forat, obertura al cel, ànima i sentit. 

Ara que ho vius serena, saps que el ritme del riu s’escola en una direcció i en l’altra, amb compromís del gest de l’aigua. 

Ara que la sinceritat no tapa boscos ni ofega rius, neixes normalment, cada dia i sempre de la mateixa manera. 

L’esguard el dirigim sempre vers nosaltres. La visió que en neix aspira a sentir i caminar, en llibertat de moviment, amb compromís del pas, en un camí sense dreceres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA