06 d’agost 2017



Aquesta és una readaptació d’un text que havia d’entrar al meu llibre “Invasió de camp” i al final es va quedar fora. Ara, aprofitant que tinc tres paraules de partida complicades per a crear-ne un de nou, i que aquest ja tenia la bogeria suficient inicial, queda així:

El coixí de la tarda s’aplana i encarcara a sobre els carrers graellats, estrets i curts, del port. Dos homes grassos prenen la canya de rigor. Sobre ells, els pisos alts, humits i foscos, rebutgen el sol vermell i groc a franges. Les finestres fan reflex a la piscina dels veïns del davant. 

Prop de l’aigua, sobre les teules, gats pillastrets provoquen un cadell amb morral mentre la mà d’un nen agafa un gatet ferit que no ho desitja. La roba plora i penja des dels balcons amb barana. Allí, un canari canta engabiat i les dones fan feina, bevent un gintònic, per no ser vistes. 

La fatiga dels cossos a l’agost es nota a les escales, als porticons, al costat de les coses que reben passos lents i cops de mà ensinistrats quan els braços volen lliures i mai topen entre ells. Sort de la memòria, sempre ensinistrada, que portarà seny amb l’aire del vespre on tot dormirà. 

...

La foto és una obra d'art de l'il·lustrador Pascal Campion.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -