05 d’agost 2017



La tarda s’ha anat adormint per les parets. Sobre les llambordes de l’estret carreró, la seva última mirada es recolza sobre un racó ple de preguntes. Sembla esperar que aquesta mirada de sensacions passi per l’alambí del temps i així poder-se beure en silenci els records.

En aquesta soledat, un grup de cadires juguen al joc de les pel·lícules, fent-se senyes, sense que els seus braços estilitzats arribin a tocar la tauleta de nit. El penjador –que s’ha vestit de semàfor- contempla a distància amb una sòbria elegància. Al seu costat, un paraigüer anota el tanteig en una llibreta daurada. Sobre una taula, dos diaris riuen i s’intercanvien les noticies ja ràncies del matí. 

Des del fons, arriben atenuats els sons d’una hora incerta que marca una campana dibuixada en una tassa de té, elegant, amb cullereta de plata. 

A la tarda se li tanquen els ulls. I en aquest punt arriben les neveres amb un fred allau. I la nit es va apoderant impietosa del carrer a cops de minuteres. La llum artificial, estiuencament hivernada fins aquell punt, trenca el joc de les ombres i els cendrers s’omplen d’estrelles apressades als núvols de fum que es dilueixen a l’aire, com una ofrena, plenes de record i sensacions. 

...

Nota: Qualsevol coincidència del text i els seus protagonistes amb la realitat, no és pura coincidència. És, senzillament, impossible. L'escrit és fruit del desvari de la jornada calorosa que provoca certes visions i aguditza part de l'imaginari intern de la persona. 
 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -