VAIVÉ



El mar s’espanta quan s’apropa. Reposa a la falda de la terra en el retorn. Giravolta en les anades i vingudes. S’acarona amb escumes i bombolles. Recorda els orígens a les roques. Parla amargament en la foscor. I de nou, el mar s’espanta quan s’apropa, quan s’apropa, i s’apropa de nou inevitablement.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA