SUITE DE LA TARDA INNOBLE
L’adéu del sol duia la resposta al dia. Tot just davant de
casa, als camps de conreu que creixen davant meu des de fa tres anys:
He intentat alçar el vol perquè les lletres es formessin.
Però el text se m’ha girat amb un gran silenci, perseguit i estrident, sense
passió al moment.
He vist, allí mateix, guaitant al fons, la pèrdua dels
signes, l’angoixa dels accents, la mort del desig d’escriure aquesta tarda-nit.
Llum! I molta terra que no puc volar.
Comentaris