DIARI DE L'AIGUA CALMA (2): ELS GRINYOLS DE LA MEMÒRIA
Com un infant, abandonar-se al joc de la memòria, gronxant l’instant.
Notar la pesantor del cos i, abandonat en la caiguda, retrobar els instants de
joventut. A terra, plorós, topar l’època closa en la ment, engarjolada per
evitar carícies. I enfonsar els ulls, de nou, en les clivelles d’ara que són
fatiga a les mans i foscors als porticons de la casa dels records.
Comentaris