ELOGI DE L'OMBRA
És evident que Orient i Occident
estan a anys llum en tots els sentits. Personalment, sóc un amant de la
literatura àrab, un apassionat del seu cinema i tinc, des de fa molts anys,
molt interès en les tradicions i formes de viure. També es evident que no és el
mateix la vida i els hàbits a la Xina o al Japó, que a Turquia o Egipte, perquè
l’Orient Pròxim, l’Orient Mitjà i l’Extrem Orient són com la nit i el dia.
Us explico tot això per
parlar-vos d’un llibre que havia llegit fa molts anys i que ara, editat en
català, he tornat a gaudir i molt. “Elogi de l’ombra”, del Junichirò Tanizaki,
és un assaig sobre la realitat de la vida oriental comprada amb el nostre món
occidental. Escrita l’any 1933, aquesta obra no ha quedat massa endarrerida en
el relat actual dels dos cantons de món. Seguim vivint de manera distinta,
sense entendre’ns i, en el cas dels europeus, menystenint-los a ells al
considerar-los menys evolucionats. Només considerem modernitzats als japonesos
i pensem que els xinesos treballen poc i amb mà d’obra molt barata. Estem
carregats de tòpics i estereotips que, sovint i en tots els casos sempre per
desconeixement, són falsos.
De les moltes lectures encertades
que fa Tanizaki al seu llibre, n’he volgut destacar una per a compartir-la amb
vosaltres. Però us aconsello que compreu el llibre. És fàcil de llegir, molt
agradable, i us aportarà molt de coneixement.
FRAGMENT:
En realitat, la bellesa d'una
habitació japonesa, produïda únicament per un joc sobre el grau d'opacitat de
l'ombra, no necessita cap accessori. A l'occidental
que ho veu li sorprèn aquesta nuesa i creu estar tan sols davant uns murs grisos
i desproveïts de qualsevol ornament, interpretació totalment legítima des del
seu punt de vista, però que demostra que no ha captat en absolut l'enigma de l’ombra.
Però nosaltres, no contents amb
això, projectem un ampli ràfec a l'exterior d'aquestes estances on els raigs de
sol entren ja amb molta dificultat, construïm una galeria coberta per allunyar
encara més la llum solar. I, finalment, a
l'interior de l’habitació, els shòji (portes corredisses de fusta) no deixen
entrar més que un reflex tamisat de la llum que projecta el jardí.
Ara bé, precisament aquesta llum
indirecta i difusa és l'element essencial de la bellesa de les nostres
residències. I perquè
aquesta llum gastada, atenuada, precària, impregni totalment les parets de
l'habitatge, pintem a propòsit amb colors neutres aquestes parets arrebossades.
Tot i que que s'utilitzen pintures brillants per a les càmeres de seguretat,
les cuines o els passadissos, les parets de les habitacions gairebé sempre s’enguixen
i molt poques vegades són brillants.
Perquè si brillessin, s'esvairia
tot l’encant subtil i discret d'aquesta escassa llum. A nosaltres ens agrada
aquesta claredat tènue, feta de llum exterior i d'aparença incerta, atrapada en
la superfície de les parets de color crepuscular i que conserva tot just un
últim alè de vida. Per a
nosaltres, aquesta claredat sobre una paret, o més aviat aquesta penombra, val
per a tots els ornaments del món i la seva visió no ens cansa mai.
---
Sobre Junichirò Tanizaki, autor
de qui he llegit altres obres, us comento que va néixer l’any 1886 a Tokio en
una família ben posicionada que va perdre la seva fortuna quan va morir l’home
de la casa, l’avi de l’escriptor. Traslladats a un poblet dels afores, Tanizaki
va dedicar-se a l’ensenyança en una casa d’una gent rica. Va ser tot un expert
en les festes populars i la cultura ancestral japonesa, o en la seva literatura
i en la xinesa. Si us agrada “Elogi de l’ombra”, podeu seguir amb “La història
d’un cec”, els “Contes d’amor” o els “Set contes japonesos”.
Comentaris