MATÈRIA PRIMIGÈNIA



Flors sonores i el calor del teu alè. Aire en les fronteres del crit. Herbes mortes que són signes. Poema i paraula fan la vida. 

Foto: Itàlia, 31 de gener de 2017. 

Comentaris

Unknown ha dit…
Seguint les teves passes, el camí tant feixuc a primera vista, es fa agradable, pausat, suau i harmonios. El vent, gelid al tacte, ens dona vida i força per arribar al cim. A simple vista no es veu res, la boira ho amaga tot, pero si tanquem els ulls, hi veiem lluny i clar. Els fruits que trobem fent camí, els portem a la butxaca. Els plantaré per que creixin i prosperin. Quan marxem, ens despedim del paisatge amb un... " fins aviat"...

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA