EL PASTOR QUE XIUXIUEJAVA ALS PRESIDENTS

Aquesta tarda, remenant per Facebook, he topat amb la pàgina de Fox News, una de les televisions online que tinc per costum mirar-me algun cop a la setmana. De la meva afició a gaudir de les teles internacionals i dels diaris i ràdios de mig món, n’hem parlar altres vegades aquí. Però el tema és que aquesta tarda, entrant al face de la Fox, he quedat sorprès de veure que tenien una webcam endollada a la petita sala que s’ha habilitat al Capitoli per a retre homenatge al pastor Billy Graham, mort fa cinc dies als 99 anys d’edat.

Els americans, com els anglesos, són molt especials. A mi, els segons m’ensenyen moltes coses. Els primers, només em donen exemples de com NO ha de funcionar la humanitat. Però, periòdicament, surt algun americà que val la pena tenir en compte. No perquè t’hagi d’ensenyar massa però si perquè et sorprèn segur. Vaig saber de la existència del reverend Graham fa més de vint anys, quan em dedicava a interessar per les religions de tot el món i, especialment, de l’aplicació territorial i jeràrquica dels moviments religiosos més massius com el catòlic. 

Billy Graham ha estat, amb diferència, el representant de Déu més estimats pels nord-americans, més que els Papes fins i tot. Ha estat considerat 57 vegades una de les deu persones més estimades dels Estats Units a les enquestes oficials i té l’honor de ser acomiadat, amb una capella ardent humil, al Capitoli no només s’hi han fet 34 cerimònies funeràries els darrers 166 anys. Això ho diu tot sobre el personatge. També, el fet que quan m’he connectat al directe del facebook de la Fox, fóssim mirant aquelles imatges 1,8 milions de persones i que durant els primers 35 minuts de connexió, que és quan he arribat jo, s’haguessin deixat 236.000 missatges de condol en format de comentari. 

Del pastor Graham diuen que va ser l’únic que va aconseguir que tots els presidents dels Estats Units dels últims 50 anys, fessin cas dels consells que els donava a cau d’orella. No se’n diu res, però, que decidís girar-se d’esquena a Martin Luther King i no l’acompanyés a la gran marxa que el reverend de color més famós de la història americana va fer a Washington l’any 1963 on va pronunciar aquell encara més famós discurs que, curiosament, Graham li va criticar.

Quan es tracta d’honorar als seus ídols, els americans obliden els capítols negres (mai millor dit). L’any 2004, un conegut que ara no ve al cas, em va aconseguir (en format PDF) un dels pocs llibres del reverend Billy Graham que s’havien publicat en castellà. El vaig estar llegint (no és una narració pesada) però em va semblar un missatge molt escoltat tot i el seu discurs més conciliador que altres. El llibre (si algú de vosaltres el vol li puc enviar per correu) és “El secreto de la paz personal”. 

Als americans se’ls ha mort un gran home (així el consideren) i el món ha perdut al pastor que xiuxiuejava als presidents. A la foto, d’esquerra a dreta: George Bush pare, Bill Clinton, el reverend Graham (al centre), el seu fill i Jimmy Carter.