QUATRE BUITS (3): AIGUA



Plou mentre somies, plou una cançó de veu baixa i de dolor. Perquè el dolor du aigua de pluja i lletres brodades al refugi de la nostra pell. A cada racó del nostre cos, amorosit i espantat, hi ha el plugim emocional que ens manté desperts. 

Sí, mentre somies plou i plores, fent cor a la tarda que arriba plena de costums: jocs d’infants a recer d’un arbre, la pèrdua de l’infinit quan l’aigua està sola al cel, un riu que baixa sense remei, converses que són refugi i, inexorablement, infinits que es repeteixen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS