RELECTURA DE TAST DE LLETRES (2): BLANCS I BLAUS
Venia de cara, amb el cap ben tapat i el rostre emmalaltit. Tenia
els cabells llargs i foscor sota els ulls. No era temps de jugar a les ombres,
ni moment de somriure o parlar. L’entorn era ple de blaus i blancs. Blaus del
cel i l’aigua, blancs de la quietud i el comiat.
Sol, vaig riure i plorar a la vora d’una llum que ho encegava tot,
una llum que regalava blancs d’escuma i escopia blaus del mar. L’harmonia de la
memòria tenia melodia de la infantesa i, cansat, examinava el cel.
El dimoni sempre té raons per a les nostres causes pendents.
Comentaris